dilluns, 14 de juliol del 2014

EL PI GROS DE LA FONOLLERA.

El Pi Gros de la Fonollera és sens dubte un dels arbres emblemàtics de Torroella de Montgrí. La seva grandària era tal que feien falta més de tres homes donant-se les mans per vorejar-lo del tot. La seva alçada era tan alta que era un dels punts que feien servir els pescadors per situar-se i orientar-se en el mar ja que es veia des de molt lluny.
En aquestes quatre fotos podem veure els canvis que ha sofert en els darrers temps. (1966- 1992- 2014-2019). 

Tanmateix aquí s'hi han fet excavacions arqueològiques i s'han trobat restes de l'època de l'eneolític i de la primera edat del ferro. En aquest espai l'historiador Josep Pella i Forgas l'any 1883 ja hi situava la mítica ciutat de Cypsela citada a l'Ora marítima de Rufus Festus Avienus, poeta, astrònom i geògraf romà de la segona meitat del segle IV.

 També hi trobem dos búnquers dalt del penya-segat  amb vista cap el mar. S'explica que els soldats que hi feien guàrdia es dedicaren a disparar (per fer punteria) al pi.

 



                  Foto any 1966.   Ll. Esteva, J.Badia, i A. Recasens                           Institut Estudis Baix Empordà. Núm. 4, pàg 22. 1985. 
    UN TEMA D'APASSIONANT ACTUALITAT ARQUEOLÒGICA
Una altra vegada la Fonollera i l'emplaçament de Cypsela
com a conseqüència de les nostres troballes recents
PER LLUÍS ESTEVA i CRUANAS , JOAN BADIA i HOMS, 
ALBERT RECASENS i PUJOL




                        Foto any 1992. Foto J.Masó.


              


                        
                               Foto any 2014.  J. Masó.




Foto any 2019.  El pi de la Fonollera al terra.

Queda lluny aquell exemplar que ens descriu Primitiu Artigas al seu viatge per aquestes terres durant l'estiu de 1882 i que, traduït del castellà, ens ve a dir: “Des del mas Pla vam anar a l'indret conegut per la Fonollera , a una distància aproximada d'un a dos quilòmetres cap a l'est, lloc amè i amb caça abundant. En un altiplà d'uns 12 a 14 metres d'altura, i en una extensió que no arriba a una hectàrea, es troben uns quants peus de diferents plantes (...). En aquest altiplà es troba un pi pinyoner, anomenat Pi Gros de la Fonollera, que per les seves dimensions i edat és notable a tota la comarca .El seu tronc té 3,46 metres d'alçada, 3 metres de circumferència a l'alçada del pit i 3,68 a la seva base; l'altura total és de 10,50 a 11 metres; l'edat d'aquesta planta no estarà per sota dels dos segles.
Aquest pi tenia tres branques mares: una es va esqueixar pel pes de la neu de l'any 1805, que fou la nevada més gran del que portem de segle a tot l'Empordà, i una altra, que mirava al sud, es va tallar durant l'hivern de 1881 a 1882. El Sr. Joaquim de Carles, amo de l'esmentada finca, té molta cura del degà de la Fonollera, i li ha fet cobrir les arrels amb l'ajut d'un mur circular i omplint-lo amb bona terra."

El Montgrí. núm. 31. Octubre 2007.

"La plana: arbres en el record." Narcís Arbusé.


"Entre les goles del Massot (correspón a la part baixa del Daró) i del Ter, a un a un quilòmetre i mig, si fa no fa, terra endins hi ha els puigs de sorra, terra i pedres constituint un accident cobert de vegetació arbustiva, que duu per nom la Fonollera (la "Foneiera", diem ací). Fins cap a l'any quaranta-cinc d'aquest segle, (s.XX), en aquest lloc hi hagué un pi molt gran, comptaria un parell de segles com a mínim, els pescadors el coneixien pel Pi Gros de la Foneiera o, simplement, pel Pi Gros; tant com va existir servia de senya als mariners quan es trobàven mas endins, i també per als que calaven la xarxa no gaire lluny d'en terra, l'indret era conegut per Davant de la Foneiera i, també per Davant del Pi Gros."


Cases i gent de l'Estartit.  Marcel·lí Audivert. Editotial Montblanc-Martín. Granollers. 1981.  Pàg. 196.


"El Pi Gros era, per als pescadors de l'Estartit, com un mite, per la qual cosa relatarem breument com ha desaparegut. Farà una quarentana d'anys, un llamp va esberlar aquest pi de la Fonollera. El pobre arbre restà viu encara i seguí mostrant als pescadors una branca grossa força visible del mar estant, i que els mariners seguien fent-la servir per prendre senyes. Però deu fer uns cinc anys (entre els anys 1960-61), un altre llamp el va tornar castigar estronyant-li la branca que seguia donant-li vida. Ja massa vell, i força masegat peles homes, sobretot pels caçadors i pels guardians de bestiar, el pi que havia servit de senya a tantes generacions de pescadors no va poder sobreviure a l'esbardellament causat per la matempsada. De llavors ençà, nomś en resta un tros de soca que no es veu sinó de molt a prop.  Dos homes no arribaven a abraçar la soca."

L'Estartit i les Medes.  Marcel·lí Audivert. 2a. edició Museu del Montgrí i Baix Ter. 1999. Pàg. 271




 Final del Pi de la Fonollera, 2018.



Búnquers a la Fonollera.


Per veure més fotos del Pi gros de l Fonollera : https://plus.google.com/u/0/photos/107469789320756681022/albums/6035931235548161729?authkey=CLnNovnY7KHGIg

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada